Capità Pilgrim

Cançons i ocells

Astupendu i FestiCassette, dos festivals dels incansables

Aquest novembre hem participat, convidats, a dos festivals: el Festicassette, 2ona edició de Mataró i l’Astupendu, que ja ha arribat a la sisena edició. Dos festivals de característiques completament diferents però amb un esperit similar: la passió per la música feta a casa nostra i un tracte humà que desfà qualsevol deriva vanitosa, tan comú entre els artistes.

Festicassette

El Festicassette és una iniciativa d’El Radiocassette, programa musical de Ràdio Mataró. El Pedro i l’Isra són dues formiguetes apassionades per la música que es fa aquí i fora d’aquí que, amb el seu esforç inalterable, mantenen viva la flama de la música en directe. Aquest cop va ser a la sala Clap, una senyora sala, on podem dir que vam sonar millor que mai. Vam compartir escenari amb el potent directe dels Espectres i l’electrònica de Playback Maracas, un duet mataroní que ens donarà moltes alegries.

L’Astupendu és la joia que ha parit, ja des de fa sis edicions, en Jorge Saravia i l’Anna. Per segon cop, va tenir lloc a la Sonora de Gràcia, un altre bar que lluita per poder oferir música en directe a Barcelona. Aquest cop vam compartir escenari amb el Sr. Saravia, en Jordi Farreras (amb qui ja vam compartir data al XXIII Guitarras) i Keems. Degut a les limitacions de so, vam haver de tocar fluixet. Això ens va trastocar una mica al principi però podem dir que ens va sortir un directe collonut, diferent però. Sembla que ja ens acomiadem, si no passa res, fins l’any vinent.Gràcies a tothom que ha vingut a algun bolo, ha comprat algun disc, ens ha donat de beure i menjar.

Fem volar coloms!

Fotos d’Elisenda Ballesté i Maurici Ribera.

Presentacions del CDzine a Binéfar i UltraLocal

Ja hem començat les presentacions del CDzine: primer a Binéfar, obrint la Verbena Interchamizos, i després a Barcelona, a la botiga de discos de l’Ultra-Local. Dos ambients totalment diferents i amb formació dispar: trio a Binéfar i estrenant format “duet” al Poble Nou. També hem presentat tres temes nous que, probablement, formaran part del nou disc. Sí, aquí anem a preu fet. Pels comentaris que hem pogut caçar després dels dos bolos, sembla que seran millors del que ens pensàvem. I si voleu una còpia del CDzine, correu a l’UltraLocal, que en tenen unes poques!

Verbena Interchamizos 2016

Cartell de Raül Chamorro

Cartell de Raül Chamorro

img-20160924-wa0006

Ja tenim el CDzine de coloms

 

Està bé el que bé acaba: ja tenim el CDzine del disc “Coloms” disponible. Es tracta d’una revista A5 de 24 pàgines amb il·lustracions, textos i fotos per acompanyar les 10 cançons que ja coneixeu i que es troben a bandcamp i spotify. Podeu fer-vos amb un CDzine a concerts, a bandcamp i, aviat, a l’Ultra Local Records (Poble Nou, BCN). També ho podem arreglar si envieu un correu a capitapilgrim@gmail.com o missatge a la pàgina de feisbuk.

El preu és de 10 euros, que s’invertirà en dur a terme més tanganes i encara més absurdes.

Durant els propers dies i setmanes dedicarem entrades a cada un dels dibuixos, dibuixants i textos.

Fem volar coloms!

Ja tenim nou disc: COLOMS

Ja teniu disponible “Coloms”, per ara només en digital a bandcamp o Spotify. Aquí uns dies ja tindrem les còpies físiques i serà una edició molt especial.

Mentrestant, podeu escoltar el disc. Esperem que us agradi!

Fem volar coloms!

Dos concerts i tres a l’escenari

12186393_1112642542082288_7125363418568647583_o

No sóc hiperactiu, ja ho sabeu, però, per designis del destí, em va tocar tenir dos bolos en tres dies. El primer, a la Bàscula, significà el retorn al format banda estàndard (baix, bateria, guitarra) després de més de set anys sense fer-ho. Aquest power trio, creat per gravar el que serà el primer disc de Billy Pilgrim, no ha tingut prou temps per assajar moltes cançons. Així que em vaig presentar a l’escenari tot sol, durant mitja hora, on vaig fer una espècie de resum del que ha estat Billy Pilgrim en aquests dos anys llargs de vida que té: loops, cançons protesta, desmemòria i coses rares en general.

Passat aquest tràngol freakie, el Pablo (aka Reverend Rivers, baix) i el Marc (aka Tarc Mormo, bateria) van pujar a l’escenari i vam tocar per primera volta sis temes, cinc dels quals inèdits. I què he de dir? Que m’ho vaig passar la mar de bé, amb les seves cagades (com tocar una cançó una quarta per sota, amb dos collons!) i els seus moments delirants, amb dos paios amb els que sembla que haguem estat tocant junts des de fa deu anys. Potser el ritme un pél accelerat però tan se val. La veritat és que ens ha motivat molt per treure els temes i gravar-los d’una punyetera vegada. Hi haurà sorpreses!

Cal dir que la sala, el bar de la Bàscula, és un lloc collonut, amb tècnics i responsables molt amables i eficients i l’únic però és que està una mica lluny de tot arreu. Suposo que la línea 9 ajudaria a millorar el tema. Tot i això, penso que hi va assistir molta gent. Vaia, que feia goig!

Dos dies després, ens vam trobar a Ujué, a Navarra, en una pastisseria (!?)  tornant a tocar els temes davant d’un públic entregat (=amic) i en un estat semi-etílic, post-pandrial i constipat. Què he de dir? La sensació que havia tingut dos dies abans va reafirmar-se en aquest pseudo-bolo: la naturalitat. I pensareu que és una cosa evident però no pas per mi. La naturalitat és difícil d’aconseguir. No estic parlant d’autenticitat. Tots som una mica farsants. Però com va dir-me un ionqui fa una pila d’anys, has de tocar (o viure o escriure o ballar) com qui plou.

I aquest és l’objectiu. Aviat, més coses!

 

 

Aquest dijous, bolo al Cicle Hivernacle de La Bàscula

Billy Pilgrim al Cicle Hivernacle de l’Espai Musical La Bàscula

Torno als escenaris: aquest dijous 5 de novembre, a les 20:30h (puntualíssims!), a La Bàscula, amb algunes novetats. I és un retorn a mig camí entre el que he anat fent fins ara (rasca-rasca entotsolat) i sis temes en format banda, amb lo Reverend Rivers a les quatre cordes i en Tarc Mormo a la “bateria”, un avançament de l’esperadíssim primer disc (que encara està per gravar però que ja està en format “mental” de fa unes poques setmanes)

L’entrada és gratuïta. Acabarà aviat, així que podeu tornar amb transport públic!

Aquí teniu l’esdeveniment FB.

La travessia del desert o el camí del samurai o vés a saber què

Venim d’un llarg silenci. Però no siguem dramàtics. Només us escric quatre línies per si esteu patint per mi. Billy Pilgrim no està pas mort, tampoc de parranda, i estic preparant les primeres gravacions. Sí, en plural. Tot és molt confús. He contactat amb dos mercenaris (bateria i baixista) que, si tot va bé, m’ajudaran en la gravació de sis temes. Després, o abans, en vindran més. Hi haurà format físic però a mitges. Serà especial.

Mentrestant, podeu escoltar-me com a mitja part dels FI. Vam treure un disc fa uns mesos, “El prodigiós camí cap a la FI“, hem fet un parell de bolos i d’aquí a final d’any en farem uns quants més. Alguna entrevista sense cap ni peus. A més, dues antigues mòmies del passat m’han liat per fer una bajanada sorollosa. Veiem què en surt.

Bon estiu. I si algú vol que toqui al seu bar, local, terrassa o el que sigui, aquí estic. Ja sé que no sóc ningú però els mails es poden contestar amb un “OXI”

10962242_10206337929075795_46157352_nMolt de temps sense dir res però no perquè no hagi fet res: he estat acabant el disc de FI, he engegat un “netlabel” o segell anomenat NO ME’N RECORDS i m’he aturat un temps per pensar com havia d’enfocar el tema d’en Billy Pilgrim. Ara ja ho tinc bastant clar i només dir-vos que un d’aquests pedalets serà responsable d’aquest nou gir o, potser, retorn al sirollisme.

 

Microconcert de cafè i croissant

1BLEyoQY

El proper 22 de novembre faré un microbolo (2 o 3 cançons) en aquestes 24h de Ràdio jove i associativa, a l’Espai Jove de Boca Nord, i tot gràcies a la invitació del Carles d’Aquest nit només canten per mi. L’horari serà especial, acostumats com estem a tocar i veure concerts quan tots els gats són foscos. Serà a les 7:30 del matí (del dissabte 22)  provaré coses noves i provaré de no adormir-me.

Un cafè i un croissant, si us plau!

Post-concert de l’Astupendu!!

Foto de Nú Kali

Més que una crònica, el que vull descriure és un sentiment. Així difícil que sigui objectiu i menys quan has de parlar de tu mateix. Així que parlaré de tota la resta, que és el més important. Tot i un inici un pèl caòtic, la segona edició de l’Astupendu!! va ser una festa. Va haver-hi de tot: moments delirants i psicodèlics, lliçons d’economia, referències a Francesc Pujols i, sobretot, als Dire Straits. I tot gràcies al Sr. Saravia & companyia, que amb la seva il·lusió, empenta i manduca tira endavant aquestes tanganes.

Vaig conèixer, al final, el Dino Ratso i la seva obsessió amb matar cantautors (Sin Bragas al final va caure del cartell per qüestions laborals). Vaig repetir (de públic) el Sr. Saravia, que aquesta volta s’estrenava amb caixa de ritmes, i el Sam Destral, aquest cop amb guitarra espanyola i públic passar de voltes. Vaig conèixer i flipar amb la faceta musical de l’Antonio Baños, aka Boncompain. I jo vaig fer el de sempre: inventar-me les cançons i lluitar contra la meva desmemòria.

Esperem amb frisança la tercera edició de l’Astupendu. I ja tardeu a passar-vos-hi i fer unes canyes!

pd: com a afterparty, el Carles del programa de ràdio Aquesta nit canten per mi de Boca Ràdio va fer-me una entrevista. Trobareu l’enllaç al podcast a la secció de “Concerts”.