Capità Pilgrim

Cançons i ocells

Tag: Barcelona

Microconcert de cafè i croissant

1BLEyoQY

El proper 22 de novembre faré un microbolo (2 o 3 cançons) en aquestes 24h de Ràdio jove i associativa, a l’Espai Jove de Boca Nord, i tot gràcies a la invitació del Carles d’Aquest nit només canten per mi. L’horari serà especial, acostumats com estem a tocar i veure concerts quan tots els gats són foscos. Serà a les 7:30 del matí (del dissabte 22)  provaré coses noves i provaré de no adormir-me.

Un cafè i un croissant, si us plau!

Post-concert de l’Astupendu!!

Foto de Nú Kali

Més que una crònica, el que vull descriure és un sentiment. Així difícil que sigui objectiu i menys quan has de parlar de tu mateix. Així que parlaré de tota la resta, que és el més important. Tot i un inici un pèl caòtic, la segona edició de l’Astupendu!! va ser una festa. Va haver-hi de tot: moments delirants i psicodèlics, lliçons d’economia, referències a Francesc Pujols i, sobretot, als Dire Straits. I tot gràcies al Sr. Saravia & companyia, que amb la seva il·lusió, empenta i manduca tira endavant aquestes tanganes.

Vaig conèixer, al final, el Dino Ratso i la seva obsessió amb matar cantautors (Sin Bragas al final va caure del cartell per qüestions laborals). Vaig repetir (de públic) el Sr. Saravia, que aquesta volta s’estrenava amb caixa de ritmes, i el Sam Destral, aquest cop amb guitarra espanyola i públic passar de voltes. Vaig conèixer i flipar amb la faceta musical de l’Antonio Baños, aka Boncompain. I jo vaig fer el de sempre: inventar-me les cançons i lluitar contra la meva desmemòria.

Esperem amb frisança la tercera edició de l’Astupendu. I ja tardeu a passar-vos-hi i fer unes canyes!

pd: com a afterparty, el Carles del programa de ràdio Aquesta nit canten per mi de Boca Ràdio va fer-me una entrevista. Trobareu l’enllaç al podcast a la secció de “Concerts”.

 

 

Astupendu!!

con

El Sr. Saravia m’ha convidat molt amablement al segon minifestival Astupendu!, que tindrà lloc el dimarts 4 de novembre, a les 20:30h, al Cara B de Gràcia. Seran vint minutets d’actuació però, com sóc tan car de veure, segur que pagarà la pena. I si no, podeu fruir dels shows dels artistes amb qui compartiré escenari: retrobem el Sam Destral i m’estreno amb Sin Bragas, Boncompain i el Sr. Saravia.

També serà potser l’última ocasió en que m’inventi de cap a peus totes les cançons. Aquí poc em posaré a fixar, a gravar (mal que em pesi i, en certa manera, matar) les cançons i la tonteria dispersa s’haurà acabat.

Ja ho sabeu, esteu tots convidats!

Esdeveniment Feisbuk.

De Roquetes vinc

CANDELILLA (Munich, DE)

Una de las mejores sorpresas de la temporada pasada fue encontrarnos con el directazo que se gastan estas 4 muchachas, aunque si te das cuén no es de extrañar dado el tiempo que llevan tocando, girando y grabando cosas, siempre con un estilo muy personal que flota entre el pop y el post-cosas tocado con energía, garra e intensidad y ese algo que las convierte en una banda diferente y que hay que ver en directo ya mismo. El año pasado nos embelesaron como podéis ver en nuestro 5º Programa de La Tele y ahora vuelven con un nuevo disco mu rico y muchas ganas de roquearnos para matar a Dios y hundir España.

http://candelilla.bandcamp.com/

SPIFFhAUS (Barcelona)

Al escucharlos no se puede llegar a una conclusión diferente a ésta: hacen falta más grupos así. Y la única razón que necesitamos es que estos tres señores son capaces de sonar a ellos mismos y de crear su propio discurso; un discurso denso, apasionado, absurdo y agresivo, como los de Hitler pero sin cosas Nazis. Siempre habíamos querido comparar a un grupo con Hitler y, así es la vida, les ha tocado a ellos que no tienen nada que ver con ese infame porqué son muy majos y encima tienen un roquerísimo directo aguerrido y efectivo que te agarra del bigote y te escupe en la cara con mucho amor y casi sin moco.

http://bestiar.wordpress.com/spiffhaus/

BILLY PILGRIM (Badalona)

élHecho fue un grupo inestable como el trinitotolueno y que duró lo mismo que un fotón pero que nos dejó algunos momentos bien majos. Billy Pilgrim era una de las moléculas de aquel experimento y ahora, además de roquear a malísimas con FI se ha montado un proyecto él solo en el que explora los lamentos y texturas que puede dar de sí una persona sola con su guitarra.

Concerts a la capital

Tornem a ressorgir de les catacumbes on estava amagat amb dos concerts en una setmana. Feia una pila d’anys que no em passava això i, a més, amb dos “formacions” diferents.

Per començar, aquest divendres 4 d’octubre, a les 21:30h, FI debuta a Canfanga, al Koitton Club de Sants. Ja era hora. Si no em reconeixeu a l’escenari, sóc la meitat que no juga amb maquinetes i ordinadors.

Robotets i forquilles amararan les parets del Koitton Club

I per acabar, Billy Pilgrim retornarà als escenaris el 12 d’octubre. Encara he d’esbrinar si hi ha cartell i tot plegat però tan aviat com ho sàpiga, ho penjaré per aquí. Només dir-vos que el set serà curt (una mitja hora) i apareixeran cançons d’un passat molt present.  Obriré la vetllada per dues bandes de categoria!

Us deixo amb un pensament d’aquest fenomen tan desconegut avui dia i que hauríem de recordar més sovint, en Leó Szilárd:

Do your work for six years; but in the seventh, go into solitude or among strangers, so that the memory of your friends does not hinder you from being what you have become